La satisfacció de trobar un llibre
conegut que fa temps que es busca, només queda superada per la troballa d’un
exemplar el qual se’n ignora l’existència. Rés plau més que descobrir el
desconegut, i encara més si és un bell present carregat d’efecte que toca les
cordes d’una fibra tant pròxima al que a un l’hi plau. Doncs bé, aquest petit
volum presentat avui, és una obra monogràfica dedicada a les xilografies
catalanes. Per mi del tot desconegut, i crec que té prou rellevància com perquè
l’hi dediquem unes paraules fent alguna reflexió sobre el moment i el lloc
d’impressió.
El Gravat Català al Boix, és un
estudi publicat en català a ciutat de Mèxic el 1947, dates que per si soles
sobten, tenint en compte que un llibre així possiblement no s’hauria deixat
publicar en català a la península. Però la pregunta immediata és si tenia prou
mercat de lectors catalans a Mèxic per poder costejar l’edició, i crec que la
resposta es troba en la nacionalitat de l’autor. La globalització de la cultura
catalana, encara que incipient, s’inicià ja fa molts anys. Pompeu Audivert,
l’autor, nasqué a l’Estartit, Girona, a principis del segle vint i emigrà a
l’edat d’onze anys cap a Amèrica. El 1927 obtingué la ciutadania argentina i
s’instal·là a Buenos Aires com a artista i gravador. Durant la seva vida
acumulà nombrosos premis i reconeixements artístics arreu del continent
americà, de fet sembla que a tot arreu menys a casa nostre, la terra que el va
veure néixer. Un fet singular és que només d’arribar ja formà part d’un grup de
catalans establerts a Buenos Aires amb grans inquietuds culturals i vinculat al
Casal Català d’aquesta ciutat, molt ben relacionat amb els altres Casals de
centre i sud Amèrica. D’aquí provingué l’encàrrec de la redacció d’aquest
llibre, de part de B. Costa i Amic, editor català establert a Ciutat de Mèxic,
que el volgué presentar en la fira del llibre d’aquesta ciutat de l’any 1946.
 |
|
Portada del Gravat Català al Boix de
Pompeu Audivert 1946
|
El cas d’Audivert no és el d’un
exiliat polític, com tampoc ho és el de Costa i Amic, editor de la Biblioteca
Catalana, editorial que pel seu catàleg d’obres publicades en català a Mèxic
fins el 1947 sorprenen per la seva categoria i bon fer. Entenem que els seus
lectors immediats eren el gran nombre de catalans que vivien a Mèxic i a tot el
continent americà, ja que pel que sembla exportaven més de la meitat de les
seves obres publicades, però la pregunta immediata és si gran part s’exportaven
cap a la península, sobretot a Catalunya, on era complicat produir obres d’aquesta
categoria en català. En canvi era molt freqüent l’entrada de llibres impresos a
centre i sud Amèrica, en unes dates de postguerra, les quals la industria
tipogràfica espanyola encara estava molt adormida i la catalana pràcticament
era inexistent.
Ara bé, la categoria d’aquesta obra
sobta. Audivert recull molta informació d’autors anteriors, sobretot d’Amades,
però hi publica xilografies i informació que l’hi envien expressament des de Catalunya
fins aleshores no publicada, i aportà molts coneixements propis al ser ell
mateix un qualificat gravador especialitzat en xilografies, amés de ser un gran
amant i col·leccionista de gravats al boix.
 |
|
Exemple de xilografies reproduïdes en
l’obra d’Audivert
|
Catalunya fou un dels països d’Europa
més rics amb aquest tipus d’il·lustració popular. Les xilografies estampades de
motius religiosos, sobretot sants i verges, aparegueren al final de l’època
medieval a centre Europa, la més antiga que es concerva és francesa, trobada a
Saint – Ambreuil ( Borgonya ) i data d’entre 1370 i 1380, molts anys abans que aparegués
l’impremta de caràcters mòbils de Gutenberg. A casa nostra abans de les
aparicions de les primeres obres impreses ja feia anys que corrien aquestes
estampes en forma d’auques i jocs de cartes, tots dos elements tant típics del
principat. Pompeu Audivert, sense entrar en polèmiques, fa una repassada històrica
a les manifestacions xilogràfiques catalanes fent èmfasi en la seva edat d’or,
els segles XVII i XVIII, quant la seva popularitat les feu tant presents en la
vida quotidiana que tal com esmenta Andreu Batllori en el seu llibre de la Ceràmica
Catalana Decorada, els artesans ceramistes, pintors i tallistes de l’època, manlleven
els temes i les figures de les nombroses xilografies que circulaven pel país. Un
exemple més que evident en són les rajoles d’arts i oficis tant típicament
catalanes del segle XVIII, que foren auques xilografiades monocromes abans que
rajoles policromades.
L’ importància de la xilografia
catalana en tant que com a il·lustració ha decaigut totalment des de que
Audivert publicà el seu llibret. A la primera meitat del segle XX encara eren
nombrosos els volums il·lustrats amb aquest procés, ara han quedat com a joies
bibliogràfiques, testimoni d’un passat gloriós i d’una impremta nacional
popular amb tot el sabor artístic de la terra.
 |
|
Auques i goigs amb reproduccions xilogràfiques
|
 |
|
Ressenya d’Audivert en la solapa del
llibre del Gravat Català al Boix
|
